Què punyetes vota la gent?

Al més maco? Al més simpàtic? Al més jove? …

No, de debò, quins son els paràmetres actuals que fa servir l’elector a l’hora de votar una o altre candidatura en unes eleccions?

A l’inici de la democràcia recordo els encesos debats sobre política que es muntaven en qualsevol racó. En ells, amb més o menys encert, els interlocutors argumentaven les seves posicions en base a idees o programes. Avui en dia aquest debat en el carrer no existeix. Podríem dir que a nivell social està mal vist parlar de política en una conversa familiar o de companyes. S’imposa la lapidaria frase “ja s’ho faran, son una colla de mentiders/lladres”. A la pregunta, i si canvies el teu vot? La resposta és “tots son iguals”. Tots son iguals? Sí, si així ho vols veure. No si hi dediques cinc minuts a escoltar a cadascun i revisar la seva feina els últims deu anys. El que sí son iguals son els partits polítics.

El problema son els partits, el seu funcionament i la seva maquinària. El càncer de l’actual democràcia és la professionalització del polític mediocre dins d’una estructura tancada i gens porosa com son els partits polítics. Com més grans pitjor. Funcionen com grans trinxadores de personalitat en que no es premia la vàlua i currículum personal sinó la submissió a l’estructura del partit (i el seu lider de torn), a les seves necessitats i la seva manutenció, com si d’una enorme granja de porcs es tractés. La mediocritat i submissió de la persona es premia d’una manera desmesurada. Com, si no, es pot entendre la baixíssima qualitat intel·lectual dels seus dirigents? “…la presidència d’Europa de Zapatero i la d’Obama als EUA serà un fet històric pel Planeta Terra…” brama pel micròfon una secretària d’organització d’un dels grans partits estatals. De veritat la gent s’ha tornat tan amorfa intel·lectualment que una frase com aquesta els posa? (si voleu llegir altres perles literàries cliqueu aquí).

Les seves campanyes electorals no es basen en idees o debat (mostra). Es basen en atiar l’odi d’uns contra d’altres amb l’esperança de que la pols que aixequen no deixi veure les pròpies vergonyes. I el pitjor de tot és que tenen èxit… si a èxit s’entén enviar a 50 diputats a l’eurocàmara amb l’aval de només el 45,91 % del cens. O el que és el mateix, amb el suport de tan sols el 31,71 % dels habitants del país (14.800.685 de 46.661.950 persones). Llistes obertes JA !!!

Per cert, si a algú l’interessa el resultat, ha guanyat el PPSOE a totes les províncies menys tres.

i a Castelló d’Empúries ha guanyat el PP… ja ens veiem camí de l’exili.

i com s’estimen…

sense novetats en el front,

matrimoni a la basca o parella de fet?

seguint el guió establert… que ja tots coneixem.

Com molt bé diu un lema electoral d’aquestes europees, “no és el que pensen, és el que votaran“… us sona la cançoneta?

L’Himne d’Espanya ja té lletra…

…però com que està cantat en basc i català alhora no s’enten gaire bé. S’haurà d’anar polint mica en mica, cal repetir-ho aviat per poder anar armonitzant la lletra.

PSPE

El candidat sociopepero Francisco López ja és president del País Basc amb els vots del nou partit nacionalista español, el PSPE (Partit SocioPopular Español).

PPSOE

A Catalunya, en les últimes eleccions, el PSOE demanava el vot amb l’auguri de que si no els votàvem la dreta rància nacional-espanyolista tornaria al poder per fer de les seves.

“Si tu no hi vas, ells tornen” ens deien, inclòs van fer un vídeo.

Per a les properes els partits autonomistes o independentistes podrien fer servir per a les properes un:

“Si tu els votes, ells s’ajunten” amb un vídeo ben bonic del Sapatero i el Rajoy junts i embolicats amb una rojigualda castellanitzant i uniformadora.

Tant el PSOE com el PP deuen pensar que ja podem anar cridant i picant de peus que ells acaben d’aconseguir una altra parcel·la de poder per col·locar centenars i centenars d’afiliats amb un bon sou. De fet, d’això tracta per ells la política: una manera com una altra de fer diners. Ideologia? Cap. Principis? Ni un. Propaganda i mentides? Tantes com ens puguem empassar.

Ja tenim ganes de veure la campanya del PSOE per a les properes autonòmiques. Segur que serà de lo més convincent… si no tenim memòria, es clar. Perquè, algú s’ha parat a pensar què passaria si el PSOE i el PP sumessin suficients escons per poder fer govern a Catalunya?

 

Qui paga el deute?

Llegir que el teu municipi consti com el més endeutat per habitant de l’Alt Empordà no seria preocupant si no fos perquè no encertem a entendre en què punyetes s’han gastat els diners. Ho entendríem si tinguéssim un municipi net i curós amb els serveis necessaris per a la seva gent i turisme, però no, no és així.

Algú sap explicar-nos com s’arriba a aquesta situació? Que no és poca broma, estem parlant d’un deute acumulat per habitant de 1874,37 €. El Diari de Girona informa que és una herència de l’anterior govern municipal, vaja consol. Perquè, qui pagarà el deute? Ho tenim clar, tant com segur que ningú es farà responsable de res… com sempre.

Hi ara el Banc d’Espanya diu que les pensions de jubilació només estan garantitzades fins el 2025. Sort que l’ajuntament ha editat un llibre gratuït amb les fotos dels nostres avis. Segur que amb el temps esdevindrà un valuós document gràfic de l’última generació que va poder cobrar la pensió… o no.

Àugur

Galizia i Euskadi

Acabem de passar dues eleccions autonòmiques i deu n’hi do quin moviment que poden portar els seus resultats. Allò que fa un any era eufòria avui es desinfla com un soufflé de mala qualitat i regust a engany.

A Galícia el tàndem PSOE/BNG ha fracassat. ZP i Pepiño han rebut una rebolcada d’aquelles que fan època quan fa un any quasi guanyen al PP en la seva pròpia guarida. Si en vam escoltar de veus que pregonaven la fi d’una època i el triomf del “talante”… poc dura l’alegria en la casa del pobre, i menys si és en temps de crisi. I si els actors són dolents, pitjor encara.

A Euskadi tres quarts del mateix: de passar a ésser la força més votada fa un any a perdre el 8% percentual dels vots. Això sí, amb la possibilitat enverinada de poder governar fent aliança amb el PP. Afegir que 100.000 votants nacionalistes van preferir el vot nul a fer possible una majoria sobiranista, manda güevos, com deia el poeta.

La cosa es posa interessant, i l’any que ve toca votar aquí, a Catalunya. Amb lo bé que ho estan fent segur que guanyen de carrer igual que fa un any…

Ferran Adrià basa la seva cuina en la qualitat del producte. Seria bo que els polítics fessin el mateix, ens estalviaríem molts maldecaps.

Pepe Rubianes ens deixa

És un dia trist pels qui ens agrada riure. Pepe Rubianes ens ha deixat, sort que vivim en l’era digital i la seva obra el sobreviurà.

Els qui hem tingut la desgràcia de viure temps molt pretèrits, i fer la mili a la força, mai no oblidarem la seva aportació en el film “La batalla del porro”. El film en qüestió actualment no té res de l’altre mon, però que a gust el vèiem en aquella època.

En fi, cada cop queden menys dels bons i prolifera el dolent.

Bon viatge Pepe…

Cacalló

Llegir la columna d’en Quim Monzó a La Vanguardia sempre és un plaer. Avui ens dona a conèixer una iniciativa que s’ha de felicitar i promocionar: BCMerda i Kakagoza.

Aquest moviment cívic es dedica d’una manera ben original i respectuosa, però no per això menys contundent i efectiva, a denunciar les conductes incíviques dels propietaris de gossos envers les seves merdes i també la passivitat de l’administració municipal que permet aquestes conductes.

Ens hi apuntem i proposem una filial castellonina a aquesta empresa: Cacalló.

vulguentesendir

Per fi tinc un bloc, tant de temps de pensar en fer-ho, i quan he vist que era tan senzill no m’he pogut estar.
Ara cal omplir-ho, Peró, de què? Poc que ho sé. Ja ho anirem veient sobre la marxa.  http://vulguentesendir.blogspot.com/

 

Així s’expressava aquest blogaire d’Empuriabrava en la seva primera aparició en el mon del blog.

Podem donar fe que ha sabut omplir-lo, i de quina manera. Menció especial a les fotografies que hi publica. Molt bones.

Benvingut a aquest encisador mon del blog.