Crisis?

Llegeixo en la premsa i escolto per la tele i la radio que la crisi està arribant al nostre país amb ganes de quedar-se molt de temps.

Crisi? quina crisis? perquè si tenir feina a arribar a final de mes sense fer gaires escarafalls és senyal de crisi, a casa fa molt de temps que n’hi ha.

Ah, és clar, no parlen de la crisi crònica que patim la immensa majoria. Parlen de la crisi d’aquells individus i empreses que s’han fet d’or especulant i edificant a tort i a dret en aquests últims anys. Parlen de la crisis d’aquells bancs i caixes que s’han omplert les butxaques jugant amb els nostre diners, obtenint uns resultats econòmics d’escàndol. Parlen de la crisi dels que han basat la seva riquesa explotant a immigrants pagant-los sous miserables i que ara, el nou ministre, vol repatriar-los a la que es quedin sense feina, no sigui que facin lleig en els nostres carrers.

Doncs sí, si ens referim a aquesta gent, hi ha crisi. Una crisi que, de fet, els farà més rics encara, ja que podran comprar, expropiar i desnonar allò que ens han venut a un preu astronòmic per quatre euros. I desprès ens ho tornaran a vendre a preu d’or a la que ens recuperem una mica i els bancs ens tornin a deixar diners per tornar a comprar allò que, per llei, és una necessitat vital i ens ho venen com si fos un bé de luxe: l’habitatge (constitució, art. 47). Això deu ésser allò que anomenen el cicle de la vida… quin eufemisme.

Pel demés tot segueix igual. Ja tenim nou govern a l’estat amb un perfil acord a la societat que els ha triat. Com diu la dita, tenim el què ens mereixem.

I una pregunta queda… quant durarà el tripartit català ara que ja ha quedat clar que no és grat a ZP i li fa nosa per poder viure tranquil i millor? Us imagineu que d’aquestes en Montilla es faci independentista? No seria res de l’altre mon, Maragall se’n va sortir i ara vol muntar un partit d’entesa catalana…