El populisme no és bo, però és rentable electoralment parlant.
La definició de populisme (aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici) deixa clar que rera l’acció populista hi ha un clar intent de treure’n un profit propi.
Quan l’antic equip de govern municipal va deixar anar que faria la tercera escola de primària del municipi en la urbanització d’Empuriabrava, atenent les peticions dels veïns de la zona, vaig pensar que era un clar exemple de populisme barat difícil de combatre atès que qualsevol objecció a la ubicació del tercer CEIP a Empuriabrava seria contestat des de la irracionalitat territorial que tot ésser humà porta a dins.
Alhora entenia que, de cares el període electoral municipal que s’acostava, cap partit polític contestés aquesta decisió i tots hi passessin de puntetes no fas cas que Sanllehí en fes punta de llança de la seva campanya electoral de la mateixa manera que ho va fer amb l’Asil Toribi Duran en el seu moment, recordeu?
Ara bé, un cop passat aquest moment del calendari creia que sortirien veus assenyades que qüestionarien la idoneïtat de fer el tercer CEIP a Empuriabrava. No ha estat així i res impedirà que es consumi tan gran despropòsit.
Perquè… algú s’ha parat un moment en pensar quins avantatges i quins inconvenients comporta la ubicació d’un CEIP a Empuriabrava?
Empuriabrava té una superfície superior a les cinc-centes hectàrees i uns quinze mil habitatges (segons estadística), es posi on es posi el centre escolar sempre quedarà lluny, molt lluny, per a la majoria dels residents d’Empuriabrava. Això sí, podran dir que tenen una escola a Empuriabrava. A canvi de què?
A canvi de perdre el transport escolar gratuït que donava fins ara el Consell Comarcal atès de que ja no hi haurà raó per seguir donant aquest servei.
A canvi de córrer el risc real de que es converteixi en una escola “guetho” atès que una gran majoria de la immigració en el municipi es concentra a Empuriabrava.
A canvi de crear una més que previsible fractura social atès que la mainada dels dos nuclis s’anirà segregant progressivament al no actuar l’escola com un lloc de trobada comuna entre les dues comunitats.
De ben segur que si aquest escrit el llegeix algun polític, argumentarà que l’administració ja prendrà les mesures necessàries perquè això no passi.
I quines seran aquestes mesures? Enviar alumnes residents a Castelló a l’escola d’Empuriabrava i viceversa?
Com s’ho prendran les famílies que, tenint una l’escola davant de casa, hagin d’enviar el seu fill o filla a l’altra punta del municipi perquè així el municipi no perdi cohesió social?
Què explicaran els pares i mares a la seva mainada quan els hi hagin de dir que no podran anar a escola amb els seus veïns o amiguets de la llar d’infants?
Molt em temo que cadascú mirarà d’espavilar-se pel seu compte i farà mans i mànigues perquè els seus fills i filles vagin a les escoles més properes a on resideixen i no a l’altra punta del municipi. I qui podrà criticar aquesta posició? Ningú.
Empuriabrava tindrà escola, enhorabona. Però els veïns i veïnes d’Empuriabrava hauran d’agafar el cotxe per anar a portar i buscar els seus fills a l’escola, hauran perdut el servei de transport escolar gratuït i, poc a poc, s’aniran separant els dos nuclis fins a la segregació. Suposo que això últim a més d’un li agradaria, però a molt pocs beneficiarà.
Temps al temps.
Abril 30, 2008 a les 8:55 pm
M’agradaria fer arribar una altra posició sobre aquest tema tan complicat com és l’escolaritzacio i la igualtat d’oportunitats per rebre una bona educació que ajudi a a insersió dels col.lectius nouvinguts que són la majoria dels habitants i famílies joves que viuen a Empuriabrava.
La cohesió social del nostre municipi és una responsabilitat política que ja tenim i que és molt difícil d’enfrontar, pero mirant experiencies d’altres països sembla que una manera podria ser treballant des dels barris.Empuriabrava és més que un barri, però per què no sigui un gueto, s´han de fer polítiques educatives i socials des del mateix territori, quan més properes i reduïdes en la seva gestió (no reduccionistes) millor.
El Pla Educatiu d’Entorn pot ser un bon laboratori per valorar com s’han de portar a terme polítiques integradores en el propi barri o entorn. L’escola de futbol d’Empuriabrava en podria ser un altre exemple.
En quan a la realitat d’un poblament dispers com el d’Empuriabrava s’hauria de resoldre facilitat alternatives de mobilitat en serveis públics sostenibles dins la mateixa urbanització.Creant centres de reviatlització ciutadana en llocs estratêgics, places i zones verdes acollidores.Espais físics i cívics socialitzadors i ben ordenats.Reforçant l’associanisme propi : veïnal, esportiu, socio-cultural,AMPAS,juvenil…
Crec que no podem pretendre vertebrar tot el municipi des del centralisme de la vila , la marina és una altra realitat que mereix el seu propi tractament per gestionar i resoldre els reptes que ja avui presenta.
Maria del Carme
Maig 1, 2008 a les 11:39 pm
Fer populisme es dolent, i fer demagògia o fer volar coloms tambè ho és.
Cap de les solucions que proposes soluciona el problema que es planteja en aquest article a curt termini (i dubto que ho facin a mig o llarg termini). El probleme el segueixen tenint les famílies que es veuran obligades a portar la mainada a una o altre escola en funció de les necessitats de cohesió del municipi i no en funció de les necessitats o preferències de la família (que haurien d’ésser les primeres a tenir en compte, i no les últimes tal i com així serà).
Fer centralisme es afavorir a un nucli poblacional a càrrec de perjudicar-ne a un altre (ex. : l’actual expoli de Catalunya per afavorir a altres regions).
Descentralitzar no consisteix en sembrar cada racó de l’hort amb un munt de llavors diferents perquè no hi hagi greuges comparatius entre una rega i l’altra.
Descentralitzar ha d’èsser sinònim de bona gestió i racionalització dels recursos. Posar una escola a Empuriabrava no afavoreix a ningú i portarà molts problemes, primer a moltes famílies i, finalment, a la totalitat del municipi. Quin mal hi ha en centralitzar alguns dels serveis de l’administració en el poble i els turístics i d’altres a Empuriabrava?
Empuriabrava no és un barri. Empuriabrava és una urbanització de luxe que degut a la mala gestio dels últims consistoris hi han aparegut zones de concentració urbana de alta densitat i baixa qualitat d’edificació i urbanització. Si el què volem és afavorir a Empuriabrava i al municipi, el que hem de fer és lluitar perque aquesta recuperi el glamour d’urbanització turística de primer ordre i deixi de degradar-se permetent zones guetho per benefici d’especuladors i altres aus rapinyaires. El nou POUM podria ésser una bona eina per començar a treballar en aquesta línia, veurem…
El model “un barri, una escola” ja fa molt que ha estat superat i descartat en societats modernes amb problemes d’immigració. Nomès tractant els problemes d’una manera global es podran trobar solucions satisfactòries per a la majoria. L’altra solució ja la coneixem i patim: anar atomitzant la societat fins arribar a els antics regnes feudals sense cap mena de cohesió interna.
Aconsello lectura:
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53457871205&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20080429/53459311240.html
http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53457998952&ID_PAGINA=22780&ID_FORMATO=55&turbourl=false
Maig 1, 2008 a les 11:48 pm
Que se dejen de plans de educacion de entorno y que hagan un referendum a la poblacion de donde quiere la tercera escuela. Ninguna de la madres y padres con quien he hablado está dispuesta a llevar a sus hijos a una escuela gueto. Queremos poder decidir a que escuela llevar nuestros hijos.
Ya está bien de tomarnos por tontas.
Maig 2, 2008 a les 4:44 pm
Dono tota la raó a aquesta mare afectada i a l’article de la tercera escola. Fer una escola a Empuriabrava és una barbaritat que només serveix a l’ajuntament poder dir que procura per Empuriabrava. El que fa falta a Empuriabrava no és una escola gueto sinó millor manteniment i infraestructures adequades al turisme de qualitat que volem.
Maig 3, 2008 a les 5:50 pm
Jo vaig voler matricular la meva nena al Ruiz Amado i em van dir que la meva zona era del Joana d’Empúries, i que si no demanava el Joana i el Ruiz Amado anava malament de places podia passar que la nena acabés a la noa escola d’Empuriabrava.
Com comprendreu la he matriculat al Joana per evitar mals majors però, on és allò de la lliure elecció de Centre que predica la Generalitat.
Quin criteri es segueix per dir que una nena és del Joana o del Ruiz Amado o d’Empuriabrava?
Això és una veritable presa de pel. I l’escola d’Empuriabrava serà una escola del tipus de la famosa escola de Salt que surt en totes les notícies.
Maig 4, 2008 a les 6:24 pm
Ja veig que és fàcil cridar a la crispació sobre uns possibles problemes que pot comportar la nova escola.
La qualitat d’una escola la determina sobretot la motivació pedagogica i la qualitat humana i professional dels docents que hi treballin. Si aquests es troben amb un perfil de diversitat d’alumnes ,si són bons mestres i compten amb els recursos adequats ja sabran fer front els reptes educatius que se’ls presentin.
Hem de pensar que una escola més petita podrà ser més ben gestionada que un macrocentre escolar.
També serà important el paper de l’AMPA que sapiga demanar a través del consell escolar del municipi i centre allò que li pertoca per les característiques i necessitats que es generin des de la nova escola.
en tot cas recordar que la 3a escola sera una realitat similar ,en relació al nou alumnat que hi anirà, situada en el centre de la vila o a la urbanització d’Empuriabrava.
En tots cas valgui una crida als pares i mares que portaran els seus fills a la nova escola perquè facin un esforç de participació responsable i aportin
la seva col.laboració per tirar endavant la nova escola de la manera millor possible.
Maig 4, 2008 a les 6:40 pm
Els pares i mares ja fem un esforç cada dia per tirar endavant l’escola d’aquest país: Paguem els impostos i anem a treballar cada dia amb jornades força més llargues que les dels mestres i forces més dies que els mestres.
Si també tenim que fer la feina dels mestres potser que ens plantegem que coi passa amb l’escola, els mestres i els polítics que per comptes de solucionar problemes els que fan és crear-ne.
I diguem les coses pel seu nom: la qualitat d’una escola la determinen els alumnes, i si no pregunteu-vos perquè les escoles “pitjors” són les que tenen l’índex més alt d’immigració.
Maig 4, 2008 a les 10:52 pm
En aquest blog no és crida a la crispació ni a res per l’estil.
Tan sols és posa blanc sobre negre no “uns possibles problemes” sinó una realitat, una realitat que n’hi ha que no volen veure per interessos (els fills ja han passat l’edat escolar) o ceguesa. I les solucions que es segueixen proposant són bonics brindis al sol, però, com qualsevol brindis, és només un gest bonic… i estèril.
És cert que l’administració sempre va per darrera la realitat, però estaria bé que algun cop anés per davant dels esdeveniments.
I si, a més, es posa en pràctica el decret del 15% de la Generalitat, aquesta mesura farà que els afectats siguim molts més dels que en un principi es creia, atès que per igualar els ratio d’immigració de les tres escoles s’hauran de desplaçar molt més nens del poble del que ens podem imaginar. I amb el handicap d’haver perdut el transport escolar gratuït.
I, de ben segur, això sí que portarà “crispació” a més d’una família. Es clar que tancant les portes i finestres de casa i fent veure que no hi ha cap conflicte és una manera de que no existeixin els problemes. Una manera ben patètica però una manera a la fi.
Maig 5, 2008 a les 11:16 am
Amb la segona escola ja va haver-hi problemes quan es va fer ja que n’hi havia que volien fer una escola de blanquets i amb pedigree i que l’escola vella quedés pels pobres i nouvinguts.
Encara avui els ratio d’immigració són més alts en el Ruiz Amado que no en la segona escola. Deixan de banda que la directora de la segona escola deixa molt que dessitjar.
Ara el que es vol fer és una escola allunyada dels catalanets i que no faci mal d’ulls a la comtal vila. Vergonyós!!!
Maig 6, 2008 a les 8:21 pm
Poques coses són tan importants com l’ensenyament i l’educació i a poques coses se li fa menys cas per part dels nostres polítics i responsables.
L’altíssim percentatge de fracàs escolar en l’IES de Castelló és molt preocupant, tant pel que fa a la gent que no acaba ESO com per la que després no segueix cap estudi amb un mínim de cara i ulls.
Les noves generacions del municipi pugen amb una molt dolenta preparació i això serà perjudicial pel futur col·lectiu, i quan ens adonem del problema ja serà massa tard per solucionar-lo.
La nova escola a Empuriabrava pot agreujar la situació si no es va amb molt de compte a l’hora de fer la zonificació dels centres i aplicar les mesures correctives en el tema d’immigració.
Que això pot obligar a molts de pares a agafar el cotxe cada dia per portar i recollir els fills de l’escola? segurament.
Però que és aquest i d’altres petits inconvenients quan el que hi ha en joc el la supervivència com a societat de progrés, solidària i competitiva?
Que l’escola es podia haver fet a Castelló? segur. No s’ha fet, i no per això hem de permetre que aquesta circumstància faci que aquesta escola es converteixi en una escola estigmatitzada.
Seria bo saber quines mesures es pensen prendre des de l’ajuntament per aconseguir un bon equilibri entre les diferents escoles. O es pensa fer el de sempre i que les coses vagin per si soles? el silenci administratiu, en aquests casos, és massa eloqüent.
Maig 13, 2008 a les 2:44 pm
[...] perquè, tal i com vam dir, la tercera escola portarà més problemes que no avantatges als veïns i veïnes de Castelló i [...]
Novembre 10, 2008 a les 2:02 am
Sóc una mare afectada, la meva filla hauria d’haver anat a la nova escola d’Empuriabrava i gràcies a deu que no la vaig portar ja que ens han venut una “moto” que realment no arriba ni a tricicle, ja que el senyor director a les reunions que ens van convocar de pares, abans de fer les pre-inscripcions, ens va recalcalr que no sería un gheto que sería una escola propera i molt familiar, etc i to aixó es mentida perquè finalmen ha sigut un gheto. O es normal que en una classe de quinze nens siguin només tres catalans, a mí no em sembla gaire normal, que parlaran aquests nens al patí? Català o ârab? pero segons els educadors l’aprenentatge en una escola multiracial es igual o superior que la resta d’escoles,doncs bé que aquests educadors que tenen molta teoria i em sembla que no son gaire realistes que portin als seus fills/es a aquesta escola, que per ells es tan maca, plena de barracons, i tant tolerant. Qui pagarà el menjador? Qui pagarà Ampa? Qui pagarà i anirà a les excursions? Hem de tocar mes amb els peus a terra, i és una llàstima que gent que té l’escola al costat de casa hagi de portar als seus nens a Castelló o fora del municipi, perque senyors aquesta escola realment es un “GHETO”.