Llegir que el teu municipi consti com el més endeutat per habitant de l’Alt Empordà no seria preocupant si no fos perquè no encertem a entendre en què punyetes s’han gastat els diners. Ho entendríem si tinguéssim un municipi net i curós amb els serveis necessaris per a la seva gent i turisme, però no, no és així.
Algú sap explicar-nos com s’arriba a aquesta situació? Que no és poca broma, estem parlant d’un deute acumulat per habitant de 1874,37 €. El Diari de Girona informa que és una herència de l’anterior govern municipal, vaja consol. Perquè, qui pagarà el deute? Ho tenim clar, tant com segur que ningú es farà responsable de res… com sempre.
Hi ara el Banc d’Espanya diu que les pensions de jubilació només estan garantitzades fins el 2025. Sort que l’ajuntament ha editat un llibre gratuït amb les fotos dels nostres avis. Segur que amb el temps esdevindrà un valuós document gràfic de l’última generació que va poder cobrar la pensió… o no.
Abril 26, 2009 a les 11:13 am
Hola Fumantxú, gràcies per la teva aportació crítica però necessaria per obrir-me els ulls a la realitat que va més enllà de del gris asfalt metropolità!!
Prometo que aquest post entrarà al meu top de ficades de pota històriques. Suposo que els avorridissims estius d’infantesa que vaig passar al meu poble em van traumatitzar en excés!! M’hauré adentrar més sovint a les ignotes terres que s’estenen més enllà del Llobregat!! Alguna recomanació en especial?
Abril 26, 2009 a les 11:57 am
Es curiós que el segon i el cinquè municipis gironins més endeutats i els dos més endeutats de l’Alt Empordà, Castelló i Vila-Sacra, van estar governats pel matrimoni Sanllehi-Barceló. Com per encarregar-l’hi res… Si a casa fan la mateixa gestió ja deuen estar embargats…
Abril 28, 2009 a les 12:25 am
Apreciat Arqueòleg,
Per un urbanita com tu seria bo un procés d’immersió gradual, no fos que una dosi sobtada d’espais oberts, aire més net i absència de sorolls colpís d’una manera fatídica els teus sentits
Comença per un Girona ciutat i acaba amb un Hostalets d’en Bas, sense deixar de visitar un Castelló-Empuriabrava on amb cinc minuts de cotxe passes d’una Catalunya medieval (en tots els sentits) a un Miami beach.
Ja aniràs explicant les meravelles que es poden trobar lluny de la city…
Abril 28, 2009 a les 11:13 pm
Has de saber estimat Fumatxú que demà m’adentaré a Manresa tot sol i amb un planol esquemàtic dictat per telefon!!
Mira que com em perdi i els indigenes d’aquells pàrams em segrestin i em facin fullir en una olla per tal de devorar-me!! Sort que ja porto el meu kit d’explorador per anar tallant les branques i camuflar-me entre la malesa!!
Prometo fer-te’n una crónica si en sobrevisc!