Montilla explica en que el PSC “no és un partit d’amics i parelles, sinó un col·lectiu que basa el seu compromís en el servei públic“.

Que bonic, quines paraules mes tranquilitzadores, llàstima que després ens assabentem de coses que no quadren…

Adivina, adivinanza: ¿Qué Ilustre Dama ocupa todos estos bien pagados cargos?
- Concejala de Urbanismo del Ayuntamiento de Sant Just Desvern
- 1ª Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Sant Just Desvern.
- Presidenta de PROMUSA. Ojito: PROMUSA es una de las empresas relacionadas con la trama del caso PRETORIA…
- Presidenta de PROECSA.
- Gerente del Consorcio de la Colonia Güell.
- Consejera del Consorcio del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputación de Barcelona.
- Consejera de Fomento de Ciutat Vella de la Diputación de Barcelona.
- Consejera del Tunel del Cadí, Concesionaria S.A.
- Consejera de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària.
- Delegada del Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputación de Barcelona.
- Consejera de La Caixa.
- Consejera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Vocal del Consorcio Sanitario Integral.
- Vocal de la Fundació Caviga.
- Consejera del Area de Salut del Area Metropolitana de Barcelona

¿Es un pájaro? ¿Es un avión? Nooooo…

Es Ana Hernández Bonancia ¿Y quién es esta Ana Hernández Bonancia que ostenta tantos cargos públicos y no públicos? Pues Ana Hernández Bonancia es nada más y nada menos que la esposa del Molt Honorable President de la Generalitat, D. José Montilla Aguilera.

Noooo, els partits polítics no són uns grups d’amiguets i parelletes, els partits polítics són molt més que tot això…

Per retre homenatge l’ajuntament de la comtal vila de Castelló d’Empúries batejarà tres rotondes d’Empuriabrava amb el nom de tres il·lustres personatges lligats amb la història del municipi: Antoni Moxó, Miquel Arpa i Ferran de Vilallonga.

Pels qui no sapigueu què van fer aquests senyors pel nostre estimat municipi us informarem: van ésser els principals promotors immobiliaris de la marina d’Empuriabrava.

Avui, però, seria difícil explicar com es pot fer una macrourbanització de “luxe” sense clavegueram, recull d’aigües pluvials, una disposició de carrers laberíntica, una molt deficient il·luminació, cap mena d’espai de serveis ni previsió dels mateixos… en fi, un desastre. Un “pilotasso immobiliari” les conseqüències del qual encara està pagant, i per molts anys, el municipi, però que va enriquir a uns quants especuladors que es van saber moure molt còmodament en l’administració franquista del moment.

Seria impossible avui pensar que cap ajuntament acceptaria la creació i posterior cessió d’una urbanització amb les mancances abans esmentades. És clar que eren altres temps… de trist record.

No obstant, homenatgem a aquests tres personatges que tant van fer.

Visca la imbecil·litat col·lectiva!

Perdó, ja tenen nou finançament… perquè els pastorets i pastoretes que anem a peu, sense sou públic, o subvencionats, o sota el paraigües del mal anomenat fons de serveis socials, seguirem treballant i pagant per fer possible aquest nou finançament dels sempre finançats.

El conseller Castells parlava molt del principi d’ordinalitat que s’esmenta en el nou Estatut, algú sap si aquest fantàstic acord de nou finançament recull i protegeix aquest famós principi? No, és clar que no.

Visca la idiotesa col·lectiva!

Insubmissió  fiscal JA!!!

Al més maco? Al més simpàtic? Al més jove? …

No, de debò, quins son els paràmetres actuals que fa servir l’elector a l’hora de votar una o altre candidatura en unes eleccions?

A l’inici de la democràcia recordo els encesos debats sobre política que es muntaven en qualsevol racó. En ells, amb més o menys encert, els interlocutors argumentaven les seves posicions en base a idees o programes. Avui en dia aquest debat en el carrer no existeix. Podríem dir que a nivell social està mal vist parlar de política en una conversa familiar o de companyes. S’imposa la lapidaria frase “ja s’ho faran, son una colla de mentiders/lladres”. A la pregunta, i si canvies el teu vot? La resposta és “tots son iguals”. Tots son iguals? Sí, si així ho vols veure. No si hi dediques cinc minuts a escoltar a cadascun i revisar la seva feina els últims deu anys. El que sí son iguals son els partits polítics.

El problema son els partits, el seu funcionament i la seva maquinària. El càncer de l’actual democràcia és la professionalització del polític mediocre dins d’una estructura tancada i gens porosa com son els partits polítics. Com més grans pitjor. Funcionen com grans trinxadores de personalitat en que no es premia la vàlua i currículum personal sinó la submissió a l’estructura del partit (i el seu lider de torn), a les seves necessitats i la seva manutenció, com si d’una enorme granja de porcs es tractés. La mediocritat i submissió de la persona es premia d’una manera desmesurada. Com, si no, es pot entendre la baixíssima qualitat intel·lectual dels seus dirigents? “…la presidència d’Europa de Zapatero i la d’Obama als EUA serà un fet històric pel Planeta Terra…” brama pel micròfon una secretària d’organització d’un dels grans partits estatals. De veritat la gent s’ha tornat tan amorfa intel·lectualment que una frase com aquesta els posa? (si voleu llegir altres perles literàries cliqueu aquí).

Les seves campanyes electorals no es basen en idees o debat (mostra). Es basen en atiar l’odi d’uns contra d’altres amb l’esperança de que la pols que aixequen no deixi veure les pròpies vergonyes. I el pitjor de tot és que tenen èxit… si a èxit s’entén enviar a 50 diputats a l’eurocàmara amb l’aval de només el 45,91 % del cens. O el que és el mateix, amb el suport de tan sols el 31,71 % dels habitants del país (14.800.685 de 46.661.950 persones). Llistes obertes JA !!!

Per cert, si a algú l’interessa el resultat, ha guanyat el PPSOE a totes les províncies menys tres.

i a Castelló d’Empúries ha guanyat el PP… ja ens veiem camí de l’exili.

sense novetats en el front,

matrimoni a la basca o parella de fet?

Com molt bé diu un lema electoral d’aquestes europees, “no és el que pensen, és el que votaran“… us sona la cançoneta?

…però com que està cantat en basc i català alhora no s’enten gaire bé. S’haurà d’anar polint mica en mica, cal repetir-ho aviat per poder anar armonitzant la lletra.

El candidat sociopepero Francisco López ja és president del País Basc amb els vots del nou partit nacionalista español, el PSPE (Partit SocioPopular Español).

PPSOE

“Si tu no hi vas, ells tornen” ens deien, inclòs van fer un vídeo.

Per a les properes els partits autonomistes o independentistes podrien fer servir per a les properes un:

“Si tu els votes, ells s’ajunten” amb un vídeo ben bonic del Sapatero i el Rajoy junts i embolicats amb una rojigualda castellanitzant i uniformadora.

Tant el PSOE com el PP deuen pensar que ja podem anar cridant i picant de peus que ells acaben d’aconseguir una altra parcel·la de poder per col·locar centenars i centenars d’afiliats amb un bon sou. De fet, d’això tracta per ells la política: una manera com una altra de fer diners. Ideologia? Cap. Principis? Ni un. Propaganda i mentides? Tantes com ens puguem empassar.

Ja tenim ganes de veure la campanya del PSOE per a les properes autonòmiques. Segur que serà de lo més convincent… si no tenim memòria, es clar. Perquè, algú s’ha parat a pensar què passaria si el PSOE i el PP sumessin suficients escons per poder fer govern a Catalunya?

Llegir que el teu municipi consti com el més endeutat per habitant de l’Alt Empordà no seria preocupant si no fos perquè no encertem a entendre en què punyetes s’han gastat els diners. Ho entendríem si tinguéssim un municipi net i curós amb els serveis necessaris per a la seva gent i turisme, però no, no és així.

Algú sap explicar-nos com s’arriba a aquesta situació? Que no és poca broma, estem parlant d’un deute acumulat per habitant de 1874,37 €. El Diari de Girona informa que és una herència de l’anterior govern municipal, vaja consol. Perquè, qui pagarà el deute? Ho tenim clar, tant com segur que ningú es farà responsable de res… com sempre.

Hi ara el Banc d’Espanya diu que les pensions de jubilació només estan garantitzades fins el 2025. Sort que l’ajuntament ha editat un llibre gratuït amb les fotos dels nostres avis. Segur que amb el temps esdevindrà un valuós document gràfic de l’última generació que va poder cobrar la pensió… o no.

Acabem de passar dues eleccions autonòmiques i deu n’hi do quin moviment que poden portar els seus resultats. Allò que fa un any era eufòria avui es desinfla com un soufflé de mala qualitat i regust a engany.

A Galícia el tàndem PSOE/BNG ha fracassat. ZP i Pepiño han rebut una rebolcada d’aquelles que fan època quan fa un any quasi guanyen al PP en la seva pròpia guarida. Si en vam escoltar de veus que pregonaven la fi d’una època i el triomf del “talante”… poc dura l’alegria en la casa del pobre, i menys si és en temps de crisi. I si els actors són dolents, pitjor encara.

A Euskadi tres quarts del mateix: de passar a ésser la força més votada fa un any a perdre el 8% percentual dels vots. Això sí, amb la possibilitat enverinada de poder governar fent aliança amb el PP. Afegir que 100.000 votants nacionalistes van preferir el vot nul a fer possible una majoria sobiranista, manda güevos, com deia el poeta.

La cosa es posa interessant, i l’any que ve toca votar aquí, a Catalunya. Amb lo bé que ho estan fent segur que guanyen de carrer igual que fa un any…

Ferran Adrià basa la seva cuina en la qualitat del producte. Seria bo que els polítics fessin el mateix, ens estalviaríem molts maldecaps.